Rusalka

Vegeu Rusalka (mitologia) per al personatge de la mitologia eslava

Rusalka

Růžena Maturová com la primera Rusalka
Forma musical	òpera
Compositor	Antonín Dvořák
Llibretista	Jaroslav Kvapil
Llengua del terme, de l'obra o del nom	Txec
Basat en	La sireneta de Hans Christian Andersen i Undine de Friedrich de la Motte Fouqué
Creació	1900
Data de publicació	1901
Parts	Tres
Opus	114
Personatges	Rusalka (soprano) - Růžena Maturová El príncep (tenor) - Bohumil Pták Vodník (baix) - Václav Kliment La princesa estrangera (soprano o mezzosoprano) - Marie Kubátová Ježibaba (contralt) - Růžena Vykoukalová-Bradáčová La duquessa (contralt) - Marta Krásová-Jirák Primera dríada del bosc (soprano) - Amalie Bobková Segona dríada del bosc (soprano) - Ella Tvrdková Tercera dríada del bosc (mezzosoprano) - Helena Towarnická El cuidador de la caça (baríton) - Adolf Krössing El nen cuiner (soprano) - Vilemína Hájková El caçador (baríton) - František Šír
Instrumentació	2 flautes, 1 flabiol, 2 oboès, 1 corn anglès, 2 clarinets, 1 clarinet baix, 2 fagots 4 trompes, 3 trompetes, 3 trombons, 1 tuba percussió, arpa i cordes
Estrena
Estrena	31 de març de 1901
Escenari	Teatre Nacional de Praga,
Director musical	Karel Kovařovic
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	21 de febrer de 1924 (estrena a Espanya)

Rusalka, op. 114, és una òpera en tres actes d'Antonín Dvořák, amb llibret de Jaroslav Kvapil,^[1] basat de forma molt lliure en els contes La Sireneta de Hans Christian Andersen i en Undine de Friedrich de la Motte Fouqué.^[2] S'estrenà al Teatre Nacional de Praga el 31 de març de 1901. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 21 de febrer de 1924.^[3] Una rusalka és un nàiada aquàtica de la mitologia eslava, que normalment habita un llac o un riu. Rusalka va ser la novena òpera composta per Dvořák.^[4] És l'òpera més exitosa de Dvořák i pertany al repertori de totes les escenes operístiques del món.

Durant molts anys el desconeixement de les òperes de Dvořák fora de les terres txeques va ajudar a reforçar la percepció que la composició d'òperes era una activitat marginal i que, malgrat la bellesa de les seves melodies i timbres orquestrals, Rusalka no era una part central de la seva producció ni del teatre líric internacional. En els darrers anys s'ha representat amb més regularitat per les principals companyies d'òpera,^[4] molt més que totes les altres òperes de Dvořák juntes.

El fragment més popular de Rusalka és l'ària de soprano, la "Cançó a la Lluna" (Měsíčku na nebi hlubokém) per al personatge principal de l'acte I, que sovint s'interpreta en concert i es grava per separat. També s'ha arranjat per a violí i s'ha utilitzat en bandes sonores de pel·lícules.

Rusalka és l'òpera més coneguda i estimada –amb La núvia venuda de Smetana– del teatre líric txec.^[5]

Es tracta d'una narració simbòlica i sentimental que se centra en una nàiada que assumeix la naturalesa humana per amor però en pateix cruelment les conseqüències. És un motiu ancestral de les llegendes nòrdiques, que va ser molt apreciat durant l'època del Romanticisme. Amb una reminiscent influència wagneriana, incorpora les melodies tradicionals txecques en les seves balades, cançons i danses, posant especial èmfasi en els temes del "bosc" i de l'"aigua". Dvořák es va valer de tots els recursos estilístics de moda en aquell temps, el desenvolupament clàssic, la tècnica del leitmotiv, les formes del lied i de l'ària, i tots assemblats de manera harmoniosa per oferir una barreja dels modismes de la música impressionista i amb matisos de l'expressionisme.^[6]